En aquest article, Laura Tarazona qüestiona la centrilitat dels genitals en la percepció de la sexualitat, explorant altres formes de plaer corporal. Reflexiona sobre la misteriosa presència simbòlica de l’espai entre les cames, un secret que ens col·loca dins del sistema binari de gènere.
Entre les cames hi ha un espai invisible [un secret, un tresor, una condemna]. Amagat però amb presència simbòlica en la seva absència de visibilitat. Sembla diferent als ulls o les mans, ja que no està a la vista de totes.
Ningú sap amb certesa què tenim entre les cames, però se l’imaginen. Ens miren els cabells llargs o la barba i ho presuposen, com si no existís una dona sense vulva o un home sense penis.
Aquest secret ens situa dins del sistema binari [home/dona].
Els genitals són el centre del sexe. Però… centrar en els genitals la càrrega total de la sexualitat, amaga la possibilitat de sentir plaer sexual en zones del cos no vistes socialment com sexuals i converteix la vulva i el penis en una mena de tòtem sagrat, un símbol suprem que ens esclavitza.
La divisió social de les persones en dos sexes biològics [mascle/femella] únics, contraris i complementaris,
afavoreix la idea de l’heterosexualitat com una norma i ha generat un sistema binari de gèneres que provoca desigualtats enormes.
«Que res ens defineixi, que res ens subjecti, que la llibertat sigui la nostra pròpia substància.»
Citació de Simone de Beauvoir, que destaca la importància de la llibertat i la negació de qualsevol cosa que intenti definir-nos o subjectar-nos.