En l’era postmoderna*, hedonista** i consumista*** en la qual estem immersos, l’amor i les relacions afectives es caracteritzen per la seva inestabilitat i falta de compromís. “L’amor segueix sent un ideal, una aspiració col·lectiva, a causa, almenys en part, del valor que se li concedeix a la durada a la qual va associat”, donant lloc a la paradoxa de la recerca de la permanència en el regne de l’efímer.
Relacions efímeres en un món canviant
Les relacions es fan i es desfan, sempre amb la vana il·lusió que l’última sigui també la definitiva, i confiar en què això succeeixi per art de màgia, sense haver-se d’esforçar per fer-ho possible. Les persones es desenvolupen, la vida evoluciona, la societat canvia, els gustos, les expectatives, les aspiracions, les necessitats es van modificant al llarg del temps i els records o fantasies del passat no són suficients per omplir els buits o satisfer els reptes del present.
*Post-modernitat: moviments artístics, culturals, literaris i filosòfics del segle XX que comparteixen la idea que el projecte modern va fracassar en el seu intent de renovació radical de les formes tradicionals de l’art i la cultura, el pensament i la vida social.
**Hedonisme: plaer afirma que el nostre comportament està determinat per desitjos d’augmentar el plaer i disminuir el dolor.
***Consumisme: acumulació de béns i serveis no essencials.
Una parella necessita estar en constant transformació si vol sobreviure a les variacions continuades del curs vital i de l’ambient social, i mantenir, no obstant això, la seva pròpia unitat i identitat.