En la salut mental, el Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) emergeix com una realitat complexa que afecta profundament els individus, influïnt no només en la seva percepció del món, sinó també en les seves relacions i la seva pròpia identitat. Aquest article s’endinsa en les profunditats del TLP, explorant les seves característiques, la seva connexió amb l’abús sexual infantil i les conseqüències que aquestes experiències traumàtiques poden tenir en la vida de qui les pateix.
Introducció als Trastorns de la Personalitat
Els trets de personalitat configuren patrons de pensament, percepció, reacció i relació, de manera generalitzada i persistent. Si aquests patrons de conducta són prominents, rígids i poc adaptatius, deteriorin el funcionament interpersonal i provoquin malestar significatiu per amb un mateix i/o l’entorn, el subjecte presentaria un trastorn de la personalitat (TP).
L’Associació Americana de Psiquiatria (APA) en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals en la seva cinquena edició (DSM-V; APA, 2013) defineix els TP com a patrons duradors de pensament, sentiment —experiència interna— i comportament, apartats de les expectatives culturals, amb afectació manifesta en dues (o més) de les esferes: cognició (percepció, pensament i judici), afectivitat (emocions i respostes afectives), funcionament interpersonal i control d’impulsos, codificats en F60.0 a F60.9.
La APA (2013) estima que al voltant del 10% de la població general i fins a la meitat dels pacients psiquiàtrics en unitats hospitalàries i clíniques presenten simptomatologia pel trastorn de la personalitat; i explica que, en termes de gènere, ètnia i classe socioeconòmica, no existeixen diferències clares per a la majoria dels mateixos.
El Trastorn Límit de la Personalitat (TLP)
El trastorn límit de la personalitat (TLP), en la seva evident complexitat clínica connexa a l’impacte significatiu en la qualitat de vida dels subjectes i el cost de l’atenció mèdica, ha estat objecte d’estudi per part d’investigadors i professionals de la salut mental. Segons la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10; Organització Mundial de la Salut [OMS], 2021) es categoritza en F60.3, i és descrit per una inestabilitat emocional generalitzada, marcada impulsivitat i labilitat afectiva manifesta en la fluctuació ràpida i/o dramàtica de l’estat d’ànim, així com per una propensió a la reactivitat emocional desproporcionada.
Constitueix una condició d’intens dolor emocional i patiment psicològic en la qual els propis objectius i preferències són confusos o estan alterats. Sovint, juntament amb la hipersensibilitat descrita de les seves relacions, que fluctua de idealització a desvalorització, experimenten sentiments crònics de buit acompanyats de por intensa a l’abandonament, que impulsa a esforços excessius per compensar-ho. Així mateix, causa un deteriorament sever en el funcionament quotidià, amb un alt risc de morbilitat i comorbiditat amb altres trastorns psiquiàtrics com ara depressió, ansietat, trastorns alimentaris o abús de substàncies.
Relació entre el TLP i l’Abús Sexual Infantil
El DSM-V assenyala la intensa angoixa emocional percebuda per la població límit, resultat de la inestabilitat emocional generalitzada referida, en relacions, autoimatge i afectes, la impulsivitat dominant propicia un alt risc de comportaments autolesius i potencialment perillosos.
Investigacions anuncien que el 37% de les dones que busquen tractament pel trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) relacionat amb trauma infantil, tenen diagnòstic comòrbid TLP. La comorbiditat entre ambdós trastorns permet inferir que experiències traumàtiques en la infància poden afectar el desenvolupament de la personalitat i augmentar el risc en desregulació emocional. Estudis detallats sobre factors de risc del TLP indiquen experiència traumàtica infantil, antecedents familiars de trastorn de personalitat o estat d’ànim, abús de substàncies, estrès crònic i vulnerabilitat neurobiològica.
L’Impacte de l’Abús Infantil
El maltractament infantil és definit com qualsevol acció, omissió o negligència per part d’un adult o cuidador responsable a un menor de 18 anys. Pot manifestar-se en diverses formes, incloent abús físic, sexual, emocional o afectiu, abandonament, explotació laboral, mutilació genital femenina, privació de drets i discriminació.
Qualsevol esdeveniment advers infantil que atempti en perjudici de la salut, el desenvolupament o la dignitat del menor o posi en perill la seva supervivència en el context d’una relació de responsabilitat, confiança o poder, té greus conseqüències en la salut mental, física i sexual de les persones que experimenten aquest mal. Aquestes experiències també poden afectar negativament el desenvolupament del cervell, la manera com es processen i regulen les emocions, i la capacitat per establir relacions saludables.
L’Abús Emocional i la Seva Relació amb el TLP
L’abús emocional és una forma comuna de negligència que mostra associació directa amb el trastorn límit de la personalitat. Estudis longitudinals sobre la repercussió del maltractament infantil indiquen que predispòs a la severitat de la simptomatologia límit
i propicia un major deteriorament del funcionament psicosocial en adults, després de provocar un autoconcepte debilitat, manca de benestar i seguretat, que genera malestar generalitzat.
Les conseqüències vinculades a aquesta experiència en la infància, canvis biopsicològics en resposta al trauma, són múltiples i afecten diferents àrees de la vida de la persona, tant en efectes immediats com en aquells que poden aparèixer anys després de l’abús. La no revelació de l’abús, quan ocorre, condiciona que siguin poques les afectades que reben ajuda primerenca, amb el que el risc de desenvolupar problemes psicològics en l’edat adulta augmenta de manera significativa, i en conseqüència, pitjor curs, pronòstic i resposta al tractament.
L’Abús Sexual Infantil: Un Problema Global
L’abús sexual infantil (ASI) pot tenir conseqüències devastadores al llarg de tota la vida. És un problema global que ocorre en diversos entorns i inclou activitats sexuals no consensuades i coercitives inadequades per al desenvolupament. La prevalença mundial mitjana de l’ASI se estima en un 11.8%, i es defineix com qualsevol activitat sexual entre un adult i un menor d’edat, que pot incloure o no contacte físic, exposició a material sexual explícit, exhibicionisme, voyeurisme o altres formes d’explotació.
Metaanàlisis que van examinar estudis publicats entre 1982 i 2009, suggereixen que la taxa de prevalença global oscil·lava entre el 7.6% i el 8% en homes, i entre el 15% i el 19.7% en dones. Aquestes xifres varien en funció de la regió, sent les taxes més altes a Àfrica i les més baixes a Europa i Àsia. Resultats que subratllen que el gènere i l’ètnia són factors de risc. No obstant això, és important reiterar que estimar la prevalença de l’abús sexual infantil és complicat degut a factors com la manca de criteris definitoris universals sobre el que constitueix i la discrepància entre els casos d’abús autoinformats i aquells casos informats oficialment.
Factors de Protecció i Suport Social
Investigacions que van examinar factors de protecció associats al desenvolupament i curs del trastorn límit de la personalitat, indiquen que nivells alts de suport, educació, relacions càlides i temps addicional per part del cuidador preveuen significativament la resiliència i l’equilibri emocional davant situacions adverses, en adolescents amb antecedents d’abús sexual. Les relacions de suport amb un pare no agressor o altres membres de la família també la pronostiquen en nenes víctimes d’abús sexual. El suport social a nivell comunitari, incloent companys i entorn escolar, així com metes educatives a llarg termini, també són components importants. No obstant això, el suport institucional experimentat en diferents nivells de xarxes és el factor principal bàsic per als menors que han experimentat victimització o revictimització sexual.
Com a tancament del nostre recorregut per la complexitat del TLP i la seva vinculació amb l’abús sexual infantil, ens trobem amb una crida a la comprensió, l’empatia i l’acció. La consciència d’aquestes interconnexions és essencial per abordar aquests problemes des d’una perspectiva integral. En aprendre més sobre el TLP i les seves arrels en experiències traumàtiques, podem treballar cap a la creació d’entorns més segurs i de suport, fomentant l’esperança i la recuperació per a aquells que enfronten aquestes difícils realitats.